És una tragèdia grotesca que tracta la guerra; la guerra de totes les guerres, sense ser explícita  en cap lloc o temps; ens parla de la fugida dels sentits, de la destrucció dels significats, dels valors i dels caràcters. En qualsevol moment, el dret pot tornar-se violència i  la veritat, mentida. De la mateixa manera, un innocent es converteix en assassí.

Té el llenguatge èpic i poètic d’una tragèdia,  i la suggestió d’una obra simbòlica.

L’eix que fa girar els personatges d’aquesta obra costumista és el fet de la creació artística. El conflicte es posa de manifest des de les diferents postures: d’una banda Arkàdina, -actriu madura, egoista i superficial- que s’enfronta amb el seu fill, l’apassionat però poc experimentat Treplev, que vol instaurar noves formes de representació teatral.D’altra banda, la destrucció de Nina, ingènua aspirant a actriu que és seduïda  i després  abandonada per Trigorín, escriptor de gran èxit però infeliç.O Màira, el prototip de la dona insatisfeta que, incapaç d’aconseguir la seva felicitat, es sotmet a una vida sense amor, i Sorín  que representa la dona que, no havent tingut una existència plena, vol viure en la seva última etapa tot el que no ha pogut fer de jove. 

Benedetto, un humil agricultor calabrès celebra el funeral de la seva dona. En la lectura del testament ella mateixa li confessa haver-li estat infidel durant tot el seu matrimoni a causa de la seva poca iniciativa i personalitat avorrida.

A canvi li ha deixat en herència una important quantitat de diners fruit d'aquest seguit d'infidelitats, amb la condició que Benedetto faci un gir en la seva vida.

Benedetto, junt amb el seu germà petit Peppino, emigraran a Nova York, on ja resideix el seu germà Filippo, a la recerca de fortuna. L’obertura d'un restaurant Italià i les relacions amb la Mafia faran trontollar l'ordre d'una Nova York en ple crac del 29. Benedetto haurà de recobrar la confiança en ell mateix i enfrontar-se a un món hostil junt amb els seus germans. Comprovaran que els  cops de sort no deixen de ser cops.

En Les dones sàvies, Molière va tornar a denunciar, en forma de farsa, el que considerava un dels pitjors mals del seu temps: la hipocresia. En aquest cas, el focus estava posat en els falsos intel·lectuals, personatges jactanciosos que arribaven amb  facilitat  a aconseguir el prestigi i el reconeixement però que, sota la superfície, tan sols tenien vanitat, i s’aprofitaven de la ingenuïtat d’una clientela  que pretenia convertir-se en sàvia i que com a molt resultaven el que vulgarment entenem com a  “espavilats”.

Els nens i nenes ja  saben, perquè hi ha contes que ho expliquen, que a les dotze de la nit, quan ells somien al llit, les joguines ens despertem i ens posem en moviment per divertir-nos d'amagat hores i hores explicant històries fascinants.

Tota la nit és per a nosaltres!

Balzac va escriure una curta novel·la titulada Peines de coeur d'une chatte anglaise (Mals d’ amor d’una gata anglesa), que va servir d’inspiració a l’editor Hetzel per escriure una faula sobre una gateta enamorada d’un gat que la traeix.

Mals d'amor d'una gata francesaés una comèdia on l’ambigüitat és la protagonista, des del moment en  què els personatges amb veu i cos humà tenen rostre d’animal. D’extracció social diversa, els convidats zoològics a l’ambaixada d’Anglaterra a París -ratolins, llops, tigres, ànecs, lleons, elefants, gossos, gallines i, naturalment, gats i gates- parlen, es barallen, s’estimen, pateixen, s’envegen i també expliquen la seva personal filosofia rient i cantant.